català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Màster oficial > Preguntes freqüents

Quins idiomes s'utilitzen al màster?

Els idiomes del màster són el castellà, el català i l'anglès, i s'utilitzen en diferent mesura segons la matèria o el tipus d'activitat. Moltes de les lectures recomanades són en anglès, i aquest és també l'idioma que utilitza preferentment el professorat visitant. El professorat estable del màster utilitza el castellà o el català, segons les seves inclinacions i la composició i la dinàmica del grup. L'alumnat pot expressar-se i redactar els seus treballs en qualsevol d'aquestes tres llengües. L'ús de les diferents llengües no ha representat fins ara un obstacle seriós per al desenvolupament del màster. El màster no exclou l'ús del català, ja que creiem que té sentit demanar a l'alumnat de postgrau que faci l'esforç de comprendre mínimament aquesta llengua, i permetre així que pugui utilitzar-la qui la tingui com a llengua materna.

Quin és el procediment per a formalitzar la matrícula?

En els másters interuniversitaris de les universitats públiques catalanes, la matrícula es fa en la universitat coordinadora, en aquest cas a la Gestió Acadèmica de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. A tots els efectes, però, els alumnos del màster ho són tant de la UAB com de la UB i, si completen el màster, el títol l'emetran conjuntament totes dues universitats. Per tal de formalitzar la matrícula, és imprescindible haver estat admès al màster mitjançant el procediment de preinscripció. La matrícula es formalitza al mes de setembre, després d'haver tingut una entrevista (tutoria) amb un dels coordinadors del màster i haver signat conjuntament el Full de matrícula, amb la relació de mòduls que es cursaran.

En quant de temps es pot cursar el màster?

Només es possible cursar els 60 ECTS del màster en un curs acadèmic si l'alumne té dedicació completa; altrament s'ha de matricular un mínim de 2 mòduls (30 ECTS) el primer any, i un mínim d'1 mòdul (15 ECTS) en cursos successius. És important calibrar bé les forces i el temps disponible a l'hora d'escollir els mòduls. Atès que cada mòdul comporta 375 hores de feina per a l'alumne, i que cada semestre consta de 18 setmanes, cursar 2 mòduls per semestre representa una dedicació diària de 8 hores.

Hi ha alguna lectura recomanada abans de començar el màster?

A continuació indiquem algunes obres de referència recents i assequibles. La literatura disponible és molt més àmplia, i en cadascun dels llibres recomanats trobareu referències addicionals. Es tracta només d'un llistat orientatiu per a aquells que volgueu començar a preparar-vos en els mesos anteriors a l'inici del màster.

Historiografia de la ciència:

BARONA, Josep Lluís (1994). Ciencia e historia. Debates y tendencias en la historiografía de la ciencia. Godella: Seminari d'Estudis sobre la Ciència.

KRAGH, Helge (1987). Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 2007.

Obres panoràmiques:

FARA, Patricia (2009). Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel.

ORDÓÑEZ, Javier; NAVARRO, Víctor; SÁNCHEZ RON, José Manuel (2003). Historia de la ciencia. Madrid: Austral.

SELLÉS, Manuel; SOLÍS, Carlos (2005). Historia de la ciencia. Madrid: Espasa.

Referències per a períodes o disciplines concrets:

LINDBERG, David (1992). Los inicios de la ciencia occidental. La tradición científica europea en el contexto filosófico, religioso e institucional (desde el 600 aC hasta 1450). Barcelona: Paidós, 2002.

ROSSI, Paolo (1997). El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Barcelona: Crítica, 1998.

SHAPIN, Steven (1996). La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.

BOWLER, Peter J.; MORUS, Iwan R. (2005). Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica, 2007.

PORTER, Roy. (2003) Breve historia de la medicina. Madrid: Taurus.

PESTRE, Dominique (2008) Ciència, diners i política. Barcelona: Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.

PESTRE, Dominique (2003). Ciencia, dinero y política. Buenos Aires: Ediciones Nueva Visión, 2005.

AGAR, Jon. Science in the Twentieth Century and Beyond (Cambridge: Polity, 2012).

La història i la naturalesa de la ciència:

KUHN, Thomas S. (2007). L'estructura de les revolucions científiques. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.

KUHN, Thomas S. (1962). La estructura de las revoluciones científicas. México: Fondo de Cultura Económica, 1975. Nueva traducción, de Carlos Solís, 2006.

SOLÍS, Carlos, ed. (1994). Razones e intereses. La historia de la ciencia después de Kuhn. Barcelona: Paidós.

COLLINS, Harry M.; PINCH, Trevor (1993). El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica, 1996.

bottom