català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Estudios de Doctorado > Tesis doctorales UAB

Clara Florensa Rodríguez
Discursos sobre l'evolució en el franquisme (1939-1967). La Generación del 48 i "La evolución sin problema"
Director/es: Carlos Tabernero Holgado, Xavier Roqué Rodríguez
Fecha de lectura: 21-07-2017

Aquesta tesi explora els discursos sobre l’evolució de les espècies en les primeres tres dècades de franquisme (1939-1967). A partir de l’estudi dels discursos a l’esfera pública, arriba als debats sobre aquest tema en grups elitistes: les elits eclesiàstiques, els científics i els considerats ideòlegs del règim. La tesi revela la preocupació d’aquestes elits per la circulació de les idees evolucionistes entre el gran públic. Aquesta preocupació es manifestà, primer, en un silenci evolucionista a la premsa general durant els primers deu anys de franquisme i, posteriorment, en les iniciatives per construir una versió de l’evolucionisme coherent amb els principis ideològics del règim, apte per a la seva circulació a l’esfera pública. La tesi revela que els discursos sobre l'evolució tingueren un paper clau en el projecte de cultura i ciència catòliques que constituïa una de les bases programàtiques del Nuevo Estado. A través d'ells es legitimà, no només la retòrica antimaterialista i transcendent propugnada pel règim, sinó també la seva retòrica anticomunista. A nivell internacional, l’ideal de ciència per a la Nova Espanya xocava amb els principis sobre els quals s’estava erigint el neodarwinisme o Síntesi Moderna de l’Evolució, que rebutjaven qualsevol explicació transcendent del procés evolutiu. El nou corrent s’estava promocionant amb força i recursos des del Regne Unit i els Estats Units. Aquesta tesi revela la implicació dels científics espanyols en la construcció d'una Síntesi Tradicional de l’Evolució, científicament fonamentada, que pogués competir amb el neodarwinisme. De l’èxit d'aquesta síntesi alternativa depenia l’èxit de la implantació de la ciència catòlica, part fonamental de la cultura catòlica en què havien basat la implantació del nou règim els ideòlegs del franquisme. En aquest sentit, aquesta tesi proposa que els científics es convertiren, també, en ideòlegs del franquisme i els seus discursos sobre ciència ajudaren a construir-ne les bases, legitimar-lo i perpetuar-lo. L’estudi dels discursos públics porta al focus en la Generación del 48. Aquest grup, hereus i continuadors del pensament tradicionalista catòlico-monàrquic espanyol, competia amb altres faccions del règim per l’hegemonia cultural. Aconseguir imposar el seu projecte de cultura era considerat un pas clau per aconseguir els seus fins polítics. La cultura que propugnaven era, com la de tots els grups, una cultura catòlica i unitària, en la qual totes les branques del saber estaven vinculades i unides al tronc de la teologia. La peculiaritat de la Generación del 48 era que pretenia deslliurar la cultura de tota “heterodòxia” passada i present i fonamentar-la únicament en la tradició més ortodoxa. Aquest grup tractà d’establir i difondre una versió de l’evolucionisme coherent amb els seus principis, lliure de tota llavor “heterodoxa”: una Evolución sin problema per a l’Espanya de Franco. Aquesta facció del règim dominà llocs estratègics de la gestió de la informació i la cultura durant bona part del període tractat i, per això, els seus discursos sobre l’evolució són el focus d’aquesta tesi. A través de les seves iniciatives per crear aquest discurs, en les quals participaren científics espanyols reconeguts, s’ha descobert una xarxa que uní la Generación del 48 en una empresa comú més enllà del que la historiografia sobre aquest grup deixava constància. La Síntesi Tradicional de l’Evolució que s’intentà gestar i difondre a Espanya, però, no fou el fruit autàrquic d'un franquisme isolat. La investigació revela les connexions i col·laboracions internacionals del projecte i mostra com Espanya no només pretenia ser la reserva espiritual de Occidente, sinó també la reserva científica de Occidente. La Generación del 48 estigué especialment il·lusionada amb aquest projecte, en el qual diversos científics espanyols de renom hi jugaren un paper crucial

 

bottom