català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Estudis de doctorat > Tesis doctorals UAB

Núria Pérez Pérez
Anatomia, química i física experimental al reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1808)
Director/s: Àlvar Martínez Vidal
Data de lectura: 15-06-2007

El desenvolupament de la cirurgia moderna va venir determinada per un increment en la demanda de personal sanitari per tal d’atendre els soldats dispersos en els diferents fronts oberts arreu d’Europa. Els Reials Col·legis de Cirurgia són les institucions sanitàries de la Il·lustració més importants que va impulsar la monarquia borbònica espanyola.

El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, fundat el 1760, va ser el segon col·legi creat a Espanya en una àrea geogràfica peninsular fronterera amb França. Des que la monarquia borbònica va clausurar les universitats catalanes el 1714 i va fundar la Universitat de Cervera, l’única institució capaç d’atorgar graus acadèmics universitaris en disciplines relacionades amb la salut a Catalunya era el Col·legi barceloní. Fins i tot els estudiants de medicina de la Universitat de Cervera havien de cursar l’anatomia al col·legi de Barcelona.

El programa acadèmic que es va instaurar en els nous col·legis de cirurgia era diferent de la formació tradicional de caire gremial establerta per als cirurgians i barbers. Els nous físics-cirurgians no només volien conèixer sobre terapèutica sinó que estaven igualment atrets per l’anatomia, la fisiologia, i la patologia; en general, els interessava tot allò que fes referència a allò que anomenaven economia corporal. A finals del segle XVIII i principis del XIX, cirurgians, metges i farmacèutics es van reunir en la “Facultat Reunida”, i a mitjan del segle XIX, la Facultat de Medicina de la restablerta Universitat de Barcelona va poder atorgar títols de llicenciat en medicina i cirurgia. Per tant, s’ha de considerar de cabdal importància la condició de cirurgià-metge dels programes docents dels nous col·legis de cirurgia espanyols, entre els quals es trobava el barceloní.

En aquest context, les regulacions del col·legis de cirurgia van proposar una nova forma de transmissió del coneixement –alhora que un nou mètode pedagògic-. Les ordenances van establir la celebració de “juntes literàries”, sessions periòdiques en què els catedràtics del col·legi presentaven dissertacions davant del claustre de professors i els alumnes. Els manuscrits corresponents a les dissertacions del col·legi de Barcelona s’han preservat fins a l’actualitat i han constituït la font primària d’aquesta recerca, la qual ha examinat el rol i la recepció de les noves ciències aplicades a l’art de curar en el període comprés entre els anys 1760 i 1808.

L’anàlisi de la documentació ha posat de manifest que la química i la física experimental estaven força presents a les dissertacions del col·legi barceloní. Aleshores, la química començava a ser considerada una professió, una activitat útil que disposava dels seus propis canals de difusió –articles, llibres de text, etc.- En aquest sentit, la memòria de la tesi doctoral dona testimoni de la presència de la química en els actes acadèmics del col·legi de cirurgia, així com també de la crucial capacitat explicativa que aquest saber aportava per elucidar els processos que tenien lloc en l’economia corporal, en la salut i en la malaltia, en un context mèdico-quirúrgic. Cal destacar, a títol d’exemple, que la memòria deixa ben palès com l’estudi dels aires, la química pneumàtica, travessa les fronteres de la química, la física i la medicina.

La memòria es fa ressò dels pros i els contres, les controvèrsies suscitades de molts dels tòpics presentats a les sessions (introducció de la vacuna a Espanya, els tumors, el galvanisme, la sífilis, etc.), debats que es troben en aquesta important sèrie documental. Les juntes literàries s’han de contemplar com a pràctiques de comunicació i transmissió del coneixement científic adreçades als alumnes i també a audiències més generals. Aquesta activitat de divulgació del coneixement, cal entendre-la igualment com a fòrum de legitimació professional, d’actualització i d’intercanvi de sabers davant d’experts professionals de la cirurgia i la medicina a la Catalunya de la Il·lustració. 

http://www.tdx.cat/TDX-1203107-162239

 

bottom