català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Estudis de doctorat > Tesis doctorals UAB

Francesca Bresolí Catà
Descobriment experimental de les partícules estranyes i construcció teòrica del concepte d'estranyesa (1947-1957)
Director/s: Manuel García Doncel
Data de lectura: 24-11-2006

A principis dels trenta, el nombre de partícules conegudes en el món de la física nuclear es podia comptar amb els dits d'una mà. A finals dels cinquanta, les taules de partícules en mostraven més de trenta. En mig dels dos períodes hi ha el nostre tema de recerca: el descobriment de les partícules estranyes. Aquestes partícules van ser identificades principalment en raigs còsmics, classificades amb el nou model d'estranyesa i verificades experimentalment als nous acceleradors.
El descobriment de les partícules estranyes i la concreció del model d'estranyesa, que permet avançar cap el model de quarks, ha estat poc tractat pels historiadors de la física, els quals han centrat els seus esforços en d'altres fites importants que competeixen en temps i espais amb el descobriment d'aquestes partícules: l'assentament de la QED, el descobriment del pió i la seva relació amb les forces nuclears, l'escalada energètica dels acceleradors... La historiografia parla copiosament del desenvolupament de la física nuclear en la dècada dels 30 i 40, dels treballs en els laboratoris i de l'estudi de la natura dels raigs còsmics. A partir d'aquí, però, es passa a la Big Science, al treball als grans acceleradors i, tot seguit, ja es parla de física de partícules.
Aquesta tesi pretén començar a omplir aquest buit. L'estudi en ell mateix ofereix a la història de la ciència un exemple de procés microhistòric de descobriments múltiples, mancats de predicció teòrica i que abasten una dècada sencera (1947-1957). Estem davant d'un procés complex, dilatat en el temps i amb diferents interaccions experiments-teoria que van configurant el producte final i un relat adjunt coherent que no reflecteix les dificultats del procés de descobriment: tenim, doncs, un exemple de com el relat històric tendeix a simplificar-se en moments puntuals de fites teòriques i experimentals.

http://www.tdx.cat/TDX-0307107-144635

 

bottom