català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Recerca > Projectes finalitzats

Bases per a una història de la física a Espanya


Investigador responsable: Xavier Roqué Rodríguez
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Vigència: 2005 - 2008

 

Membres del grup


Néstor Herrán
Professor ajudant d’història de la ciència. CEHIC, UAB


Jordi Sequero
Arxiver responsable del Servei d’Arxius de Ciència


Xavier Mañes
Estudiant de doctorat a temps complet. CEHIC, UAB


Carlos Gámez
Estudiant de doctorat a temps parcial. CEHIC, UAB


Alfonso Carpio
Estudiant de doctorat a temps parcial. CEHIC, UAB

Miquel Terreu
Estudiant de doctorat a temps parcial. CEHIC, UAB

Bases per a una història de la física a Espanya és un projecte encaminat a reconstruir la història de la disciplina a l’Espanya del segle XX, mitjançant l’elaboració d’estudis de cas, d’una banda, i la identificació de fonts disponibles, de l’altra, incloent-hi tant la bibliografia existent com els fons d’arxiu potencialment útils per a l’historiador. El grup està liderat per Xavier Roqué, director del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB, i hi participen a més un professor associat d’història de la ciència del mateix centre, l’arxiver responsable del Servei d’Arxius de Ciència i quatre estudiants que estan redactant la seva tesi doctoral en la matèria.

A causa de les vicissituds polítiques que van tenir lloc al llarg del segle XX, la història de la física espanyola presenta múltiples particularitats. Al contrari d’altres països, la física no va ser la ciència líder a Espanya en aquest període, per manca d’una figura cohesionadora, com fou Sever Ochoa en el cas de la biologia molecular. La Guerra Civil, que va assolar Espanya entre 1936 i 1939, i sobretot el règim totalitari que va seguir la guerra durant quaranta anys, planteja d’altra banda problemes nous, com ara la continuïtat d’una cultura investigadora després de la dràstica ruptura que va significar la guerra, o els efectes de l’autarquia econòmica i l’aïllament en el desenvolupament de la ciència local.

Atesa la relativa escassetat de recerques històriques sobre la física espanyola a causa que la institucionalització de la història de la ciència a Espanya (novament de manera diferent dels països líders en la disciplina) es va articular entorn dels historiadors de la medicina, el projecte es va plantejar comprendre de la manera més àmplia possible com es va construir la disciplina de la física en un país perifèric com Espanya. Entre els seus objectius hi ha aclarir quin significat va tenir la física en aquest context, i observar com els físics es van incorporar a les xarxes més àmplies d’interessos econòmics, polítics i industrials de la societat espanyola del seu moment.

D’acord amb aquestes metes, el primer que es va dur a terme va ser una base de dades, -Historia de la Física en España-. Aquesta base de dades recupera les recerques sobre la matèria que han estat localitzades pels membres del projecte. L’octubre de 2008, la base de dades contenia 331 fitxes d’articles, llibres, capítol de llibre, tesis doctorals i qualsevol altre document considerat rellevant per comprendre la física espanyola al llarg del segle XX. La sistematització i l’estudi de la bibliografia secundària disponible —que continuarà fins i tot al final del projecte— ha permès a l’equip esbossar l’estat de la qüestió: malgrat el lloc secundari que ocupa la història de la física a Espanya, hi ha treballs importants, relacionats sobretot amb històries institucionals, biografies, anàlisi bibliomètriques, estudis sobre la recepció i els públics de les teories científiques i els instruments científics.

Dins d’aquesta mateixa línia de recerca documental, durant els anys que ha durat el projecte s’ha consolidat el Servei d’Arxius de Ciència que, sota la coordinació del CEHIC i amb el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans, la UAB i la Generalitat de Catalunya, localitza i en alguns casos cataloga i estudia els fons d’arxiu de científics i institucions rellevants, i fa a més una tasca de conscienciació entre la comunitat científica sobre la importància de conservar els documents, les fotografies i els instruments de les seves recerques.

Elaborar la base de dades bibliogràfica i, per tant, conèixer el que s’havia fet fins llavors, va portar, d’una altra banda, a detectar llacunes importants en la recerca històrica de la física a Espanya, que al seu torn suggereixen nous enfocaments i estudis potencialment interessants, en alguns dels quals ja han començat a treballar els membres del projecte. De fet, el segon eix del projecte Bases per a una història de la física a Espanya és l’elaboració d’estudis de cas específics sobre la història de la física espanyola del segle XX, dins la tradició del Centre d’Història de la Ciència de la UAB, que des dels inicis ha estat especialment interessat en la història d’aquesta disciplina.

Així, doncs, els membres del grup han investigat sobre el Grup Interuniversitari de Física Teòrica (GIFT) dels anys seixanta i setanta, la formació de físics catalans a França durant el franquisme, l’Institut de Radioactivitat de la Universitat de Madrid a començaments del segle XX i la introducció de la cristal•lografia i la difracció per raigs X abans i després de la Guerra Civil. Tots els projectes comparteixen l’interès per utilitzar fonts alternatives com ara la història oral, que ocupa un lloc preponderant a l’agenda investigadora d’aquest projecte. Un altre tret comú a aquests estudis són les preguntes plantejades a les fonts, que inclouen, entre altres coses, aspectes relacionats amb l’educació científica, les motivacions per emprendre una carrera científica, les xarxes informals d’organització davant de la ineficàcia de les institucions públiques espanyoles, la relació de la física amb altres disciplines i amb la indústria, la construcció de la física com a disciplina en el marc del sistema universitari espanyol, i l’assimilació, adopció o apropiació de pràctiques científiques com ara el sistema de revisió per parelles o les estades postdoctorals dels investigadors joves.

Els assoliments del projecte
-Bibliografía sobre la Historia de la Física en España

Fins a l’octubre de 2008 s’havien elaborat 331 fitxes de documents, llibres, capítols o articles relacionats amb la història de la física espanyola, la qual cosa permet dibuixar un panorama detallat de qui ha treballat en aquesta àrea, sobre quins camps ho han fet i amb quin enfocament. La base de dades s’actualitza constantment i és disponible lliurement a través d’Internet.

- Servei d’Arxius de Ciència (SAC)
Finançat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el SAC promou la conservació del patrimoni històric cientificotècnic de les terres de parla catalana, mitjançant la localització i, en alguns casos, l’ajuda per a la catalogació i l’estudi dels fons d’arxius de diferents institucions. Així mateix, fa una tasca de conscienciació de la comunitat científica sobre la importància de conservar els fons que genera o dels quals és dipositària.

- Carpio Rovira, Alfonso. Ciència i Política Exterior Francesa a l'Espanya De Franco: El Cas Dels Físics Catalans. Treball de recerca, CEHIC, 2005.
Els contactes científics entre Espanya i França a través d’un grup de físics educats a la Universitat de Barcelona als anys cinquanta i seixanta, i que van emigrar a França temps després, són l’eix d’aquesta recerca, que aborda la importància de les relacions internacionals en l’activitat científica i les restriccions a què es van veure sotmesos els físics espanyols durant el segle XX.

- Gámez Pérez, Carlos. El Grupo Interuniversitario De Física Teórica (GIFT). Génesis y Desarrollo Histórico, 1968-1976. Treball de recerca, CEHIC, 2004.
El GIFT és un cas paradoxal de com el fet d’abandonar una institució europea de recerca com el CERN va portar a una reconeixement internacional més gran de la recerca espanyola en física d’altes energies. Així mateix, ofereix un exemple de l’establiment de contactes internacionals per científics espanyols, que al seu torn va redundar que aquesta branca de la física ocupés un lloc en el sistema universitari espanyol, en plena expansió en aquells anys.

- Herran, Néstor. Aguas, semillas y radiaciones. El Laboratorio de Radiactividad de la Universidad de Madrid, 1904-1929. Madrid: CSIC, 2008.
El llibre recull la història dels estudis sobre radioactivitat a Espanya en l’inici del segle XX, particularment a l’Institut de Radioactivitat de la Universitat de Madrid. Es tracta d’un enfocament que intenta aclarir d’una manera àmplia els significats polítics, culturals i científics d’aquesta branca de la física i que ha recorregut a una enorme varietat de fonts.

- Herran, Néstor. Radioactividad En España. Ascenso y Declive Del Instituto De Radiactividad, 1904-1929. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.

- Mañes Beltran, Xavier. Determinación De Estructuras Cristalinas en España: Inicios, Desarrollo y Consolidación (1912-1955). Treball de recerca, CEHIC, 2005.
L’estudi sobre la introducció de les tècniques de difracció per raigs X i cristal•lografia se centra en un període (1912-1955) que permet establir comparacions entre la situació d’abans i després de la Guerra Civil (1936-1939). El treball aborda les relacions internacionals dels científics espanyols, els efectes del centralisme promogut pel CSIC durant el règim franquista i les limitacions dels enfocaments disciplinaris, entre altres aspectes.


- Terreu Gascón, Miquel. El CSIC durant l’autarquia. El procés d’adquisició del primer microscopi electrònic. Treball de recerca del Máster en Historia de la Ciencia, Ciencia, historia i sociedad (UAB-UB), 2008.

 

bottom