català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Membres > 3.1 Becaris de doctorat

Florensa Rodríguez, Clara
Doctoranda - Directors: Carlos Tabernero i Xavier Roqué
Becària FI Generalitat de Catalunya CEHIC, UAB
clara.florensa@uab.cat
 

L’evolució entre fronteres: els debats religioso-científics-populars sobre evolucionisme durant el franquisme i el seu paper en la ‘construcció’ de les ciències naturals del segle XX

Clara Florensa
Director: Carlos Tabernero

Breu resum del projecte:
El meu projecte vol estudiar els processos de generació de consens i les tensions sorgides a les fronteres entre els cercles acadèmics i públics pel que fa a la teoria de l’evolució. Inclou, doncs, l’anàlisi dels debats que trobem en l’esfera pública sobre evolucionisme i darwininsme a través de l’estudi de la premsa, les actes i cròniques de conferències i debats públics i privats fora de l’àmbit estrictament acadèmic, etc.
La recepció de la teoria de l'evolució a diferents territoris a mitjans del segle XIX és un cas molt ben estudiat d'apropiació de coneixement científic (Glick, 1988; Glick et al., 2001). En el cas espanyol, l'estudi del tractament de la teoria de l'evolució ha permès esbrinar la formes en què van donar-se aquestes apropiacions i la condició d’instrument ideològic i de baròmetre de canvi polític i social que esgrimeix la teoria de l’evolució (Girón, 2008; Glick, 1988; Glick et al., 2001, Blázquez 2001, 2009, 2011; Pelayo, 2009; Catalá, 2009; Camós, 1998; Florensa, 2010).
Però aquest estudi no s'ha perllongat més enllà del segle XIX, truncat-se en el moment en què la majoria de la comunitat científica ha donat per acceptada la teoria de l'evolució. El cas espanyol ens brinda un exemple de la necessitat de seguir aquests estudis més enllà del canvi de segle i, sobretot, en l'àmbit de l'esfera pública: l'apropiació de la teoria de l'evolució és un procés viu i que canvia amb el règim polític i les necessitats socials, com evidencia l'anàlisi del tractament de l'evolució a la premsa espanyola durant el franquisme (part del treball de la tesi doctoral en curs), quan la teoria de l'evolució és silenciada fins als anys 50 i tractada en la seva versió més lamarckista, finalista i teista fins a finals dels anys 60, desbancant el darwinisme.
Aquesta anàlisi de la premsa ens obre un món de debats, conferències i converses intel·lectuals que tenen lloc a les fronteres entre diferents cercles de coneixement (el científic, el religiós, el periodístic... i els públics) i que involucren els més prestigiosos científics del moment implicats en temes relacionats amb l'evolució, com ara bioquímics, biòlegs, paleontòlegs i genetistes, amb les més altes autoritats eclesiàstiques i els comunicadors del règim, en uns "diàlegs de frontera" que, de ben segur, han d'aportar molta llum a la construcció, o reconstrucció de les ciències naturals a l'Espanya del segle XX.

Contribució del projecte:
Amb aquest enfocament m’agradaria contribuir a identificar més fidelment les característiques particulars de la construcció de les ciències naturals a l’Espanya del segle XX, on hi tenen molt a veure, tot i haver estat oblidades en les reconstruccions històriques, les fronteres entre els que és acadèmic i el que és públic, entre els cercles religiosos, científics i aquells que s’encarreguen de la circulació de la informació.
Els processos de construcció i consolidació de les ciències naturals a Espanya en el segle XX no han estat suficientment estudiats i els estudis realitzats s’han focalitzat en l’anàlisi d’aquests processos en l’àmbit acadèmic. Els debats relacionats amb la teoria de l’evolució, ens proporcionen una eina molt rica per estudiar la importància i influència dels encontres “fronterers”, és a dir, entre diferents esferes de coneixement –com és ara entre religiosos i científics, entre periodistes, religiosos i científics, i entre tots ells i el públic- i la influència dels seus consensos en la conformació de les ciències naturals. A més a més, el franquisme constitueix un llarg període que resulta fonamental per a entendre la història de l’Espanya contemporània en tots els seus aspectes, incloent-hi el desenvolupament i la institucionalització de les ciències.

bottom