catalĂ  | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Seminars on the History of Science 2013-2014

Emilia Musumeci (Università di Catania)
Friday 22 November 2013

cehic 19/11/2013

Nova conferència dels col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) dedicats a les Geografies del coneixement:
 
‘Cesare Lombroso and Villella' skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms’ per Emilia Musumeci (Università di Catania)
Divendres 22 de novembre a les 19:00h
IEC, Sala Nicolau d'Olwer (Carme, 47, Barcelona).
 
Aquesta xerrada té com a punt de partença el museu d’antropologia criminal creat pel metge i criminòleg italià Cesare Lombroso a Torí el 1876, tancat i reobert amb gran polèmica el 2009. Emilia Musumeci, investigadora de la Universitat de Catània experta en Lombroso, parteix de la història del Museu i se centra especialment en la peça més famosa i polèmica de la col·lecció: el crani del bandit calabrès Villella. Aquest crani, conegut també com “el tòtem, el fetitxe de l'Antropologia Criminal", ha estat objecte de nombroses protestes (i fins i tot de judicis) destinats a obtenir el tancament immediat del museu i la restitució dels "cranis dels bandits del sud, víctimes de la ferocitat dels Savoia".
 
Lombroso és prou conegut en la història de la ciència i de la medicina a partir de les seves idees sobre la determinació biològica del criminal a finals del segle XIX i principis del segle XX. Tornar sobre aquesta història pot ser útil per tal d’analitzar no només la relació entre la teoria del "criminal nat" de Lombroso i els objectes guardats al seu museu, sinó també per comprendre per què el treball de Lombroso encara està present en l’actualitat. El cas de Villella és important, d'una banda, per fer front a l'espinosa qüestió de l'exhibició de restes humanes als museus i, d'altra banda, per tal d’investigar el veritable llegat de les teories biològiques de la criminalitat, redescobertes en l'actualitat pels neurocientífics als tribunals.
 
Els col·loquis de la SCHCT estan dedicats enguany a les Geografies del coneixement. Les activitats aborden diferents aspectes de la ciència en relació amb diferents espais: de salut, d’educació, d’investigació, d’exposicions, d’art, de creació. Així, durant el cicle es reflexiona sobre com els espais físics condicionen la producció de coneixement científic; sobre la convivència de ciència i ciutat; com canvia el coneixement científic en la seva circulació i apropiació; com la regió o la nació es construeixen a través de la ciència i reflexionar sobre l’existència d’estils nacionals de ciència; com repensar les fronteres polítiques i nacionals com a eina de delimitació dels estudis històrics.
 
Xerrada coordinada per Alfons Zarzoso (CEHIC-UAB, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya) i organitzada per la SCHCT-IEC amb el suport de les Seccions de Ciències de l'IEC.
 
Més informació sobre els col·loquis 




bottom