català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Ciència sense fronteres. Cosmopolitanisme i interessos nacionals a l'Europa contemporània

Robert Fox, catedràtic emèrit d'Història de la Ciència de la Universitat d'Oxford, en la celebració del 20è aniversari del CEHIC
cehic 19/10/2015

Professor Robert Fox
Professor Robert Fox

El proper divendres 23 d'octubre tindrà lloc al CEHIC el segon dels actes acadèmics de celebració del 20è aniversari de la fundació del Centre i la reubicació al Mòdul de Recerca de Ciències (MRC), Carrer de Can Magrans, s/n, Campus de la UAB. Ho celebrarem amb una conferència del professor Robert Fox, catedràtic emèrit d'Història de la Ciència de la Universitat d'Oxford, a la qual assistirà el Rector de la UAB, el Dr. Ferran Sancho. Esperem que ens pogueu acompanyar en aquesta celebració acadèmica, a la qual esteu cordialment convidats.

Robert Fox es doctorà en història de la ciència a la Universitat d’Oxford, després d’una llicenciatura en física. La seva tesi, titulada “The study of the thermal properties of gases in relation to physical theory from Montgolfier to Regnault (1967), fou dirigida per Alistair Crombie, una de les grans figures de la disciplina.

Després de vint anys a la Universitat de Lancaster, fou nomenat director del Centre de recherche en histoire des sciences et des techniques (CRHST), a la Cité des Sciences et de l’Industrie (La Villette) de Paris (1986–88), i es convertí posteriorment en el Professor d'Història de la Ciència a Oxford (1988-2006). Com a Professor Emèrit, ha estat professor visitant en diverses universitats: Johns Hopkins University, East Carolina University, Oregon State University, entre d’altres. També ha estat el president fundador de la European Society for the History of Science (2003-2006), i actualment és l’editor de la prestigiosa revista Notes and Records of the Royal Society.
 
Robert Fox ha dedicat la seva recerca fonamentalment a la història de la física i a les relacions entre la ciència, la tecnologia i la indústria a Europa (segles XVIII-XX), amb una especial referència al cas de França. El seu interès pel multiculturalisme l’ha portat a crear en tots aquests anys una veritable escola de recerca d’història de la ciència amb una empremta cosmopolita i plenament europea. La seva recerca ha anticipat probablement algunes de les tendències actuals, dirigides a un estudi més global i transnacional del fenomen científic, i a la necessitat d’utilitzar noves categories historiogràfiques que vagin més enllà del marc de l'estat-nació. El seu llibre The savant and the state (2012) ha culminat recentment la seva perllongada i brillant contribució a l’estudi de la cultura científica de la França del segle XIX; i un altre llibre, de pròxima aparició el 2016, Science without frontiers. Cosmopolitanism and national interest in the world of learning, 1870-1940, examina amb detall el paper de les exposicions universals, la política, i la circulació de la informació científica a través de diferents ciutats i nacions en un període especialment clau de la història d’Europa.


Science without frontiers. Cosmopolitanism and national interests in modern Europe

The ideal of an international world of learning in which knowledge passed freely between scientists, regardless of political frontiers and language, captured imaginations during the second half of the nineteenth century. It bore fruit in unprecedentedly ambitious schemes for the ordering and retrieval of information and in a proliferation of universal exhibitions and congresses driven by the rhetoric of openness and cooperation. But in peace as in the world wars of the twentieth century national interests provided a constant counterweight at odds with the universalist vision and fed the tensions between ideal and reality.

In this lecture, Professor Fox discusses early attempts to classify knowledge by Paul Otlet and Henri La Fontaine and pre World War I universalist visions of a world where science was the engine of progress and all knowledge was open to everyone. He  also compares the international universalist exhibitions beginning with The Great Exhibition of the Works of Industry of all Nations (the Crystal Palace Exhibition) of 1851 on through some post-World War I era exhibitions. He finally explores the impact of World War I on universalist aspirations. Specifically discussed are the Nobel Prizes, the rise of national science museums, and the 1937 Paris Exposition Internationale Arts et Techniques.




bottom