català | castellano | english home   sitemap   contacte  
home www.uab.es home

Seminari d'Història de la Ciència

Dijous, 12 de gener de 2012
Cicle CINE i CIÈNCIA

cehic 20/12/2011

Col·loquis SCHCT 2011-2012
"Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a la llum del documental 'The City' de Lewis Mumford"

Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre Juan, Jaume Valentines Álvarez
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona
 
Dijous, 12 de gener, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme 47, Barcelona
 
La paraula tecnocràcia ha recorregut el segle XX i ha estat pronunciada amb diferents entonacions i significats per llavis molt diversos. Avui, a principis del segle XXI, torna a aparèixer als mitjans de comunicació per referir-se als economistes neoliberals que encapçalats per homes com Lucas Papademos o Mario Monti estan cridats a salvar països com Grècia o Itàlia des del seu suposat coneixement expert i tècnic de les lleis de l’economia. Ahir es podia referir al sector del franquisme menys interessat en els principis ideològics del Movimiento i més en els resultats macroeconòmics d’una economia capitalista liberal. I abans d’ahir es podia referir als enginyers nord-americans del Technocracy Movement liderat per Howard Scott que a la dècada de 1930 proposaven un sistema que superés les ineficiències del capitalisme a través del govern dels enginyers.
En l’article Ciencia y Crisis: Auge de la tecnocracia y empoderamiento de sus resistencias (1914-2011), que apareixerà publicat en breu a la revista Ecléctica, hem fet una panoràmica divulgativa a sis mans de les relacions entre ciència i crisi durant el segle XX. Ens hem aturat especialment a la convulsa dècada de 1930 i les diverses propostes de tecnocràcia de què va ser testimoni, entenent com a tecnocràtica qualsevol ideologia que defensi la gestió científica d’allò social. La nostra intenció en aquest cinefòrum és explorar el debat polític sobre la tecnologia als Estats Units durant la dècada de 1930 a través del suculent documental The City i obrir un debat sobre el significat de tecnocràcia, ahir i avui.
The City fou produït per l’American Institute of Planners, finançat per la Carnegie Corporation, dirigit pels fotògrafs Willard Van Dyke i Ralph Steiner, i estrenat a la New York World’s Fair de 1939, a la secció de ciència del pavelló dels Estats Units. El seu objectiu és la defensa de les ciutats-jardí com a opció urbanística de futur (inspirats en el cas de Greenbelt, Maryland) i la seva estructura és deutora de la concepció de la història de la tecnologia de Lewis Mumford, que en fou el guionista. Al seu llibre Technics and Civilization (1934), Mumford divideix la història de la humanitat en tres grans etapes (eotècnica, paleotècnica i neotècnica) diferenciades per l’ús de diferents fonts d’energia i diferents tecnologies. El documental també estructura la seva mirada a la història de la ciutat en tres parts lligades a la seva constitució tecnològica: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial, i finalment la proposta de solució de la ciutat-jardí, en la qual home, màquina i natura trobarien de nou l’equilibri que les aglomeracions industrials havien trencat.
Estem davant d’una petita joia audiovisual, exponent del boom del documental social nord-americà (en la línia de títols com The Plow that Broke the Plains [1936] o The River [1937], de Pare Lorentz), que combina magistralment la narració, el montatge i la música (d’Aaron Copland) per tal de defensar una determinada visió de la ciutat i el rol social de la tecnologia.




bottom